El Berguedà

A . INTRODUCCIÓ:

1.DADES GENERALS DE LA COMARCA DEL BERGUEDÀ

Situació dins el mapa de Catalunya (mapa comarques)

Alguns municipis més importants:

- Avià                - Berga              -Capolat               -Castell de l'Areny
- Bagà               - Borredà          -   Casserres            - Castellar de n'Hug

Capital de la comarca: Berga
Nombre d'habitants: 16.115 habitants
Dades rellevants sobre la població de Berga( migració):

5 principals nacionalitats

Provenen de: 

Marroc: 690                    Romania:304                      Polònia: 63                    Equador: 60               Geòrgia: 55

ESCUT DE BERGA:

 Escut quadrilong quarterat. Primer i quart quarter amb quatre pals de gules en camp d'or, segon i tercer quarter amb cinc llunes minvants d'argent sobre camper d'atzur. Va timbrat amb corona de duc i emmarcat amb una branca de llorer a la dreta i una de roure a l'esquerra.

RUTA DE LA SELVA DEL CAMP FINS A BERGA:

2- HISTÒRIA  DE LA COMARCA

LA PREHISTÒRIA AL BERGUEDÀ

Alguns indicis fan pressuposar el poblament del berguedà, al Paleolític inferior. Són la peça trobada en una de les terrasses del Llobregat, prop de Gironella, que correspon a un poble de caçadors i recol·lectors de la cultura dels còdols treballats.Un jaciment a la font del Ros a Berga, descobert el 1988, va aportar dades del Paleolític Mitjà i del Superior.

A partir del neolític, la presència humana està més documentada amb sepulcres de fossa. En aquests sepulcres, la majoria de les restes humanes pertanyen a individus de la raça mediterrània gràcil (dolicocèfals i de poca alçada). Són sepulcres individuals, a l'indret de la Canal dels Avellaners i a la Cista de Sant Ignasi de Sorba; i sepulcres col·lectius al Coll de l'Oreller i la Tomba del Moro, entre d'altres. A finals del neolític, la cultura anomenada de Veraz, té un gran desenvolupament; al Berguedà n'hi ha testimonis a Can Maurí, a la Roca Roja i a la Canal dels Avellaners.

 ELS PRIMERS POBLADORS: 

La primera manifestació de poblament al Berguedà data del paleolític, fa aproximadament uns 8000 anys i es localitza a la zona coneguda com a Font del Ros al mateix nucli urbà de Berga.

S’han trobat diverses restes ibèriques, anteriors i al primer mil·lenni abans de Crist. De l’època romana, hi ha indicis de petites viles encara que la romanització no va ser aquí gaire important.

Després de la invasió sarraïna, a partir del segle VIII, el Berguedà serà repoblat i organitzat sota la tutela del Comte Borrell. Són importants en aquesta època les fortificacions defensives, les fundacions monàstiques i la consagració d’esglésies.

RESTES ARQUEOLÒGIQUES:

El jaciment de la Font del Ros té una potència de litoestratigrafia de 5,5 metres distribuïda en 6 unitats estratigràfiques, algunes amb material arqueològic. La unitat més antiga és la F, formada per una capa d'1 m d'argiles i llims de color vermellós de l'època eocènica. El segon estrat, E, és un estrat de llims sorrencs amb clasts de calcària de 2 m de potència. L'estrat D és el primer en què apareixen restes arqueològiques; és un estrat de quasi 1 m de potència, format per llims i sorres fines de coloració taronja a marró fosc, en el seu interior es troben les restes de l'estrat arqueològic SGN. Seguint, tenim l'estrat C, que és un petit estrat subdividit en tres part, una capa de 12 cm de llims plàstics al sostre, seguida de 5 cm de de llims argilosos amb carbonatació i separat de D per una superfície erosiva de llims argilosos amb sorres de color gris. Dins aquest estrat trobem les unitats arqueològiques SG i SGA. L'estrat B es correspon a un estrat de 1m de travertins amb una matriu de llims, argiles i sorres, aquest estrat compta la unitat arqueològica N. Per últim tenim l'estrat A, molt erosionat per les actuacions urbanístiques que s'han donat a terme en sobre el jaciment. A, està format per llims sorrencs amb argiles de color marro fosc, amb una potència de 40 cm.

BANDOLERISME AL BERGUEDÀ. EL JANOT RIEMBAU 

Janot Riembau fou un famós bandoler del Berguedà del segle XVI, batlle natural de la pobla de Lillet. És un cas típic de personatge que va passar de cap d'una bandositat familiar a cap de quadrilla bandolera. La família Riembau era una nissaga de la mitjana noblesa molt afectada per la crisi de la Baixa Edat Mitjana. En Janot comença a participar en el bandolerisme a la dècada de 1550, durant el virregnat de Garcia de Toledo, època en què el bandolerisme català es va expandir molt. El 1566 fou donat per mort, després d'haver desaparegut, i li foren confiscades les seves pertinences.

Janot hereta el 1523 al seu pare, i gràcies als bons afers de la molt il·lustre dona Guiomar Manriqua, vídua de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Baga; i de don Francesc de Pinós, senyor de la baronia de peguera , contragué matrimoni amb Jerònima Arderiu, filla i hereva de mossèn Joan Arderiu, cavaller, i persona de molt bona posició econòmica. Jaume, el germà d'en Janot, intervingué en l'arranjament del matrimoni.

Janot era batlle natural de La Pobla de Lillet pel baró de Pinós . En la seva joventut va viure immers en les bregues entre les bandositats que assolaven la comarca. Per una banda al costat deis senyors de Pinós en la lluita que mantingueren durant anys amb la Vila de Berga per la possessió de Guardiola; i per una altra, encara més propera, per les aferrissades i llargues bregues que la família Riembau va mantenir amb la famosa família Cadell d'Arsèguel.

L'entrada de Janot Riembau al món del bandolerisme coincideix amb el Virregnat de Garcia de Toledo (1558-1564). Malgrat els èxits inicials i la duresa en la lluita contra el bandolerisme, aquest es va disparar a partir de 1561, i el Berguedà fou una de les zones més afectades. L'agost de 1562 el virrei ordena la persecució de la quadrilla de Janot Riembau. No obstant això, l'any següent encara consta com a batlle de La Pobla de Lillet i hi manté un procurador.

PERSONATGES DESTACATS (escriptor Josep-Francesc Delgado)

Guillem de Berguedà (1138 - 1196 aproximadament) és el trobador català del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions

 


 3. RELLEU I HIDROGRAFIA

RELLEU:


 El Berguedà és una comarca molt muntanyosa.

Al nord els contraforts dels Pirineus separen l’Alt Berguedà de la Cerdanya; integrats per una sèrie d’unitats orientades d’oest a est com les serres del Cadí i del Moixeró amb els massissos del Comabona (2530m), del Moixeró (2078m), de la Tossa d’Alp (2531m) i del Puigllançada (2406m), que s’allargassen cap al sud del Cadí, limitant amb el Solsonès, donant pas al Pedraforca (2497m), la serra d’Ensija i els Rasos de Peguera (2067m). Fins no fa gaire temps l’accés des de l’Alt Berguedà a les comarques veïnes era dificultós degut a les barreres naturals, i es feia a través dels colls de muntanya (Coll de Tancalaporta, Coll del Pendís, Coll de Pal, Coll de la Creuada) difícils de franquejar a l’època hivernal. Són abundants els encavalcaments, els plegaments i les falles com la del Llobregat que permet el direccionament N-S del riu quan penetra per la zona de Guardiola de Berguedà.  És una zona de boscos i de prats de pastura.

Les muntanyes es deturen verticalment a l’alçada de Berga (Serra de Picancel, Serra de la Quar i Serra de Queralt amb altituds entre els 1000-1500m) on donen pas a una plana ondulada i suau (Baix Berguedà) que s’estén cap el sud amb altituds que en poc superen els 600m,  solcada de rieres i torrents envoltats de terres de conreu i zones boscoses força castigades per l’incendi que va tenir lloc a primers de juliol del 1994.

HIDROGRAFIA:


 

La comarca del Berguedà està vertebrada per la xarxa hidrogràfica del riu Llobregat. Aquest riu neix a Les Fonts del Llobregat, sota el poble de Castellar de n’Hug, al vessant sud de la Serra de la Barraca (que limita amb la Cerdanya) i a una altitud de 1295 m. La xarxa té una llargada de 50 km i un desnivell de pràcticament 950 m. La seva conca, des del naixement fins la desembocadura, és d’uns 5000 km² dels quals 1000 km² pertanyen al Berguedà.

A la Pobla de Lillet, salvant un desnivell de 450 m, rep les aigües del riu Arija i més endavant a Guardiola es produeix l’aiguabarreig amb el riu Bastareny i després amb la riera de Saldes.

En aquest mateix punt, al Collet, una part de l’aigua del Llobregat es enviada pel Canal Industrial de Berga.

Més avall de la Central tèrmica de Cercs el riu omple el pantà de La Baells, a partir del qual entra en el seu curs mitjà, en la Depressió Central, on eixampla el seu llit.

El riu Llobregat en el seu curs alt, igual que els seus afluents Arija i Bastareny, s’ha obert camí entre materials calcaris donant lloc un gran nombre d’aqüífers d’origen càrstic amb poca capacitat de retenció i les seves corresponents fonts o deus, així com congostos estrets al llarg del seu recorregut. En canvi, a partir del pantà, sobre margues més toves, s’han format petites valls aprofitades per l’assentament humà.

El règim del riu Llobregat en el curs alt és de tipus nivo-pluvial, amb màxims a la primavera i a la tardor i un estiatge fort a l’estiu i a l’hivern.

4. CLIMA

El Berguedà per la seva situació geogràfica està dins de la zona d’influència mediterrània, però degut a la llunyania del mar i al seu relleu, gaudeix d’un clima molt variat  lligat a les diferències d’altitud que hi ha dins la comarca.

Tipus de clima:

- Alpí

Clima molt fred amb temperatures baixes i abundants i  precipitacions en forma de neu a l’hivern que es troba a altituds superiors als 2300 m.

- Sub-alpí

Entre els 2300 i els 1500 m d’altitud, amb precipitacions abundants superiors als 1200 mm anuals i que es produeixen preferentment a la primavera. Els hiverns són llargs i freds i els estius curts i frescos.

- Mediterrani de muntanya alta

Per sota dels 1500 m i fins els 800 m, el clima és mediterrani amb influència de l’alta muntanya quan a la precipitació que està al voltant dels 800 mm anuals, sent més abundant a finals d’estiu. Els estius són plujosos i frescos i els hiverns llargs, freds i secs.

- Mediterrani de muntanya mitjana

A altituds inferiors als 800 m. Els hiverns són més moderats i els estius són més calorosos i secs.

5-FAUNA I FLORA

La distribució de la fauna segueix en bona mesura els canvis en l’altitud i de vegetació. Per aquesta causa podem trobar espècies pròpies d’ambients mediterranis, de la muntanya mitjana i d’alta muntanya.

Degut a que es tracta d’un territori relativament poc poblat també hi podem trobar espècies que necessiten poca presència humana com per exemple l’àliga daurada, el trencalòs, el voltor, el gall fer, el picot negre o el mussol pirinenc.

LES PLANTES I ANIMALS REPRESENTIUS DE LA COMARCA

PLANTES:

-Gentiana verna

- Julivert d'isard

-Corona de rei

- Orella d'ós

ANIMALS:

-Gall fer

-Duc

-Conill

-Llebre

-Llop

EL LLOP AL BERGUEDÀ:

Tècnics de l'equip de seguiment del llop a Catalunya han confirmat la presència d'un llop a la zona del Port del Comte (el Solsonès) després de validar-ho amb l'obtenció d'unes imatges amb un parany fotogràfic el mes de desembre passat. A banda de les fotografies, els tècnics també han detectat diversos indicis de la presència de l'animal, que cada vegada s'acosta més al Berguedà, des del setembre de 2017. A finals d'estiu, els experts van confirmar set atacs d'aquest llop a ovelles del Solsonès i s'han trobat dos rastres a la neu i quatre excrements que, un cop analitzats genèticament, han confirmat que pertanyen a un mascle. La Generalitat ha impulsat un grup de treball amb els ajuntaments afectats i ramaders d'oví i cabrum per posar en marxa un protocol per minimitzar les afectacions que pugui tenir aquest animal salvatge.
  Els atacs que el llop ha fet a les ovelles del Solsonès són els primers que es confirmen a Catalunya des de l'any 2010, quan es va detectar un cas semblant a la zona de la Serra del Cadí. La Generalitat ja ha informat que compensarà els propietaris dels animals d'acord amb el programa de compensació de danys a la ramaderia causats pel llop que té en marxa, similar al que s'aplica amb l'os bru.

6.ACTIVITAT ECONÒMICA

Les principals activitats econòmiques del Berguedà han estat la indústria i la mineria, que han sofert fortes crisis en els darrers anys. Actualment, l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciació de l'eix del Llobregat amb l'obertura del Túnel del Cadi la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat també les seves perspectives d'activitat econòmica. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de turisme rural i s'han obert establiments de restauració.

7.LLOCS D'INTERÈS TURÍSTIC I CULTURAL

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, de les quals n'és característica la presència de foc, pirotècnia i elements d'origen religiós.
L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya Festa patrimonial d'interès nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO i, per aquest motiu, elegida permanent en Patrimoni cultural immaterial d'Espanya.

Actualment la Patum de Berga és dirigida pel Patronat de la Patum, òrgan format pels caps de colla de totes les comparses, el regidor de la Patum i de cultura, l'alcalde de Berga, un historiador i un gerent.

8.GASTRONOMIA:

La cuina berguedana comprèn el menjar i les begudes típiques de la comarca del Berguedà
Segons el cuiner Toni Massanés, "El paisatge, l'aïllament i la pobresa han dotat la cuina berguedana de les seves característiques diferencials". Potser l'especificitat més important de la cuina d'aquesta comarca és la conservació de cultius de muntanya desconeguts a altres zones de Catalunya, com el pèsol negre, el blat de moro escairat o el blat escairat. La importància del bolets i la qualitat dels productes de la carn també caracteritzen el menjar de la zona.

 

9. FESTES:

- Vet aquí que fa molts anys, els àngels i els diables berguedans tornaven cada any uns dies a la terra pel temps de sega i celebraven el solstici d’estiu. Eren nits en què un esperit de complicitat unia els vilatans en una dansa màgica, sempre en el mateix indret (la plaça de St. Pere de Berga) i sempre a l’entorn del ritme constant d’un tabal: Patum, Patum…-

La Patum de Berga engloba tota una sèrie de celebracions que tenen el seu punt culminant la nit del dia de Corpus i la del diumenge següent. Es tracta d’un conjunt d’entremesos que s’han anat incorporant a la festa en èpoques diferents. Sembla que es pot datar de finals del segle XIV i ha de relacionar-se amb la instauració de la festa del Corpus, que tenia la processó com a  element més important, en la que hi participaven diferents figures, totes amb un significat simbòlic i al·legòric: els turcs i els cavallets que representen les lluites entre sarraïns i cristians, les maces que fan una representació de la lluita dels àngels contra els dimonis, les guites animals estranys que treuen foc per la boca giravolten embogides, l’àliga representa la ciutat de Berga alliberada del jou feudal, els gegants,  i els nans que ballant al mig de la plaça podrien representar la gent del poble. Els plens simbolitzen l’orgia infernal d’uns dimonis plens de foc que salten per la plaça al so del tabal.

Altres festes lligades a la Pasqua són les cantades de caramelles.

Les festes nadalenques del Berguedà són fonamentalment manifestacions de tipus comunitari, tradicional i popular. Cal esmentar les representacions de Els pastorets que es fan a molts pobles de la comarca. La Fia-faia de Bagà i St. Julià de Cerdanyola, que se celebra la vigília de Nadal al capvespre i que consisteix a cremar unes torxes fetes amb una herba anomenada faia, tot recitant - Fia-faia, Nostre Senyor a nascut a la paia -. Sembla que pot tractar-se de la cristianització d’algun ritual pagà relacionat amb el solstici d’hivern.












El carnestoltes recuperat després del franquisme és avui dia molt popular a molts pobles del Berguedà.

L’estiu és l’època de les festes majors de molts pobles. Els actes que s’hi duen a terme són els tradicionals: actes religiosos, ballades de sardanes, balls a la tarda i a la nit.

Una de les manifestacions més singulars de la comarca és el Concurs Internacional de Gossos d’Atura que s’organitza a Castellar de n’Hug (el tercer diumenge d’agost) en què els pastors i els seus gossos demostren les seves habilitats davant el ramat.

La tardor és temps de bolets. Són molts els pobles que organitzen festes dels bolets, concursos de boletaires i mercats de bolets.

Altres actes que es succeeixen al llarg de tot l’any són els romiatges, els aplecs, les gales i de caire més festiu les rutes i les caminades populars.

 









10.BIBLIOGRAFIA:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21958 

http://www.ajberga.cat/ajberga/apartats/index.php?apartat=29

http://.diba.cat/hg2/informes/sintesi_municipal_1.asp?mun_ambit=08022

https://www.google.es/maps

https://ca.wikipedia.org/wiki/Janot_Riembau

http://www.berguedareserves.cat/files/seccio/FAUNACAT.pdf

C:\Users\alumne\Desktop\dossier bergueda.mht

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergued%C3%A0